Es sotes de les vies ràpides que creuen la nostra ciutat. Un cas: el tram de l’autopista Barcelona-Mataró en el seu pas per Sant Adrià del Besòs, entre vivendes molt apropades.
Es proposa com a sistema d’rdenació, un passeig mueseu amb la possibilitat de ser visitat en cotxe.
L’actuació contempla un terra, del sota fins a l’espai entre vivendes.
La via ràpida es transforma, al carenar-la, en un segon element e sostre.
La claredat dels dos elements i una especial geometria convertiean l’espai, de costat a costat, en una continuitat. Uns “braços-rampa” que penetren fan possible el recorregut en vehicle, tanquen uns petits pàrquings. Des d’aquí també s’accedeix al passeig-museu i a les vivendes. Quan els vehicles desapareixen passen de rampes a llocs d’activitats (mercats, cinemes, festes,…)
E terra un abombament. Una zona més propia de passeig museu en el centre, la repetició d’una seneta permet l’aparició de petites pestanyes on colocar-hi les peces. Les altres zones, a les bandes, seran ajardinades: arbres, bancs, petits punts de llum… estaran a diferent nivell de carrer principal i molt relacionades amb les vivendes.
L’autopista carenada. El sostre d’aquest passeig museu absorbeix el soroll, il·lumina i amaga, per uns lluernaris deixa passar la llum sota la via.
Es bonic pensar com conviuen: un abombament que varia, una rampa amb multiples possibilitats, un sostre carenat, un Chillida, un Brancussi, un Miró, un nen amb la seva mare, aquella parella d’enamorats…