Hotel Maricel, Finalist of the Premis d’Arquitectura de Mallorca

NE-PREMIOSMALLORCAMARICEL.jpg

Finalist
Premis d’Arquitectura de Mallorca
HOTEL HOSPES MARICEL
(Spain)

RELACIONS, RELACIONAR-SE. HOTEL MARICELRelacions, aquesta podria ser una bona paraula per explicar la remodelació de l’Hotel Maricel a Calvià, Mallorca. Podria no, és. Reestablir relacions originàries amb l’exterior, ara ja perdudes, i també inventar noves relacions a l’interior.
Les successives reformes de l’Hotel l’havien anat segregant de la vegetació que l’envolta i del mar, que és un dels seus atractius principals. Però ara la sensibilitat ha canviat. A la banda de terra ferma es planta, replanta i arranja el jardí amb vegetació autòctona. A la banda de mar es reorienta la piscina per abocar-la al paisatge marí. A banda i banda es recupera el Mediterrani. I al mig, a l’interior de l’Hotel, especialment a les seves parts públiques, es construeix un sistema de mampares corredisses que substitueix les parets divisòries fixes. El moviment dins l’Hotel és un travessar mampares que et porta de la vegetació a la piscina i el mar, mai perdent la consciència d’estar entre aquests dos exteriors, terra i mar, recuperats i dels que l’edifici n’ha de formar part.
La mateixa estratègia de mampares corredisses estableix les noves relacions dins l’hotel, tant a les parts públiques com privades. A la planta baixa, d’entrada, recepció i estar, es busca una gradació constant entre l’estar amb gent i l’estar sol, sense solució de continuïtat. Indrets recollits amb la intimitat justa per a no quedar aïllats de la resta de l’espai i gaudir de la seva amplitut. A les habitacions, les relacions no estan regides i restringides per una suma d’espais compartimentats i tancats sinó que s’estableix un sol espai on s’hi poden realitzar diferents activitats. La mateixa idea de les mampares corredisses fa que es puguin evitar les peces tancades. L’àrea de bany pot gaudir puntualment i a voluntat d’una major intimitat fent us d’aquestes corredisses, però també es pot jugar dins de la banyera amb la perspectiva de tota l’habitació. Al bany i al llit al primer crit, perque banyar-se no és una activitat que hagi de ser només individual ni desenvolupar-se avergonyida i exilidada en un subespai apartat dins la pròpia habitació. Un costum que es segueix massa vegades.
Pensar com es relacionen les coses, mobles o immobles, i persones, dóna unes pistes més acurades que la mera execució d’unes pautes i costums que tenen massa poc a veure amb la forma en que no ja vivim sinó, més important, amb la forma en que volem viure.