El món de l’arquitectura a Catalunya necessita professionalitzar-se


>download

Newspaper
El Món Empresarial
XAVIER CLARAMUNT

(Spain)

EL MÓN DE L’ARQUITECTURA A CATALUNYA NECESSITA PROFESSIONALITZAR-SE

Si hagués d’esmentar tres reptes estratègics de futur per a Catalunya, quins serien?
Comencem pensant d’on venim. Hi ha dues tradicions més o menys modernes a Catalunya, una és una certa experiència industrial, l’altra és el turisme. Per aquí han d’anar les apostes estratègiques de futur, reinventant aquestes línies. Encara que no sigui un moviment frenètic, hi ha una indústria emergent, amb un gran recorregut per endavant: la indústria aeroespacial. No estem parlant de la indústria aeronàutica, sinó la que es relaciona amb l’accés a l’espai. I associat a aquesta hi ha tot un camp que el turisme podria explorar i explotar.

Diria que l’economia catalana està preparada per a fer front a competidors com els països emergents asiàtics i els països de l’est d’Europa?
No, de cap manera. No es pot competir amb la relació qualitat – preu que poden oferir els països emergents asiàtics o els països de l’est d’Europa. I, per tant, com que no es pot competir, el natural i evident és no intentar competir. Cal fer en una línia totalment diferent. S’ha de treballar en àmbits en els quals ells estiguin menys preparats o no puguin tractar amb la mateixa excel·lència de qualitat – preu. I aquí tornem a trobar la indústria aeroespacial i el turisme, que són dos àmbits aliens a la indústria d’aquests països emergents.

En el seu camp professional en particular, en què ha de millorar Catalunya?
En aquests moments el món de l’arquitectura a Catalunya necessita professionalitzar-se, ho hem dit moltes vegades. Som tossuts. Aquest és un procés que ja ha començat, i ja tenim exemples d’èxit, però també hem començat a observar els problemes que s’albiren i que poden atacar allò que més diferencia l’arquitectura catalana. En aquest sentit s’ha d’evitar que la necessària professionalització dels estudis d’arquitectura, que fa referència a la gestió empresarial, acabi matant aspectes fonamentals de la seva pràctica arquitectònica: no s’ha de perdre el glamour i les estratègies d’anàlisi acurat i compromès de les necessitats dels projectes.