Factors, paradoxes and the big news

TE04030PR-04c-EQUIP.jpg
>download

Hello, good afternoon. Good afternoon and not good morning as it’s probably very true that getting up early is as good for economic productivity as it is bad for human self-esteem. Anyway, after such modest pontificating, a faint attempt to draw closer to self-assurance of the Madrid character from the edges of the Iberian peninsular, we’re going to try to convince them that the factors which define us are unique and surprising to such an extent they generate paradoxes. We claim they are actually not paradoxes, or if they are accepted as such, then they are false. 

The Time Factor: The Three Scales and Paradox Number One
The Time Factor is related to the desire for the design-production process to be continual. To this end our strategy is to work on Three Scales at the same time, namely, architecture, industrial design and jewellery. Such a dynamic seeks to be clear and not mystical, although the unit is divided into a trinity in such a way that when events slow down in one of the three, we may continue to move forward in one of the others, thus keeping things going. We benefit from their different completion times as the processes are put to the test in different contexts and dimensions, that is to say different scales. Time appears to be one of them, a series of minutes, seconds or whatever unit, but architecture, industrial design and ornamentation consume these in their own way. Our objective is to make good use of such a divergence as if it were a factory with different work shifts.
Paradox Number One is directly related to the Time Factor and its use of the Three Scales: A small team and a whole range of disciplines? A paradox which proves to be a false one when thinking more of intensive work rather than one covering many areas. A clear strategy enables us to look at a chair, the sun which lights it up and the flea which may be able to jump over it one day – with the same two eyes and belonging to just one person. The effortless nature of the process not only makes this melee possible, but also the fact of working in three different disciplines at the same time is a way of reinforcing the process itself.

The Space Factor: The Place, its moment and Paradox Number Two
The Space Factor is related to the benevolence of being here, but also in other places. It is our will to be close to production centres, the places where reality makes the full circle and discovers once more those ideas which we have re-developed and re-understood on re-reading the very same reality. Being in a place is important in order to learn about implementation processes and the skills of those asked to carry them out. The human factor is fundamental. Such immediacy is valid for both industrial processes as well as architectural and urban planning ones. Once the right decision has been made after much persistence and resolve and we manage to be in the right place, where things happen and where things are accomplished, our responsibility focuses on making the moment be the right one. We may not know how to build a piano, but it is no less true that we are sure to have learnt something – if not the art of playing, then the ability to press the keys.
Paradox Number Two is directly linked to the Time Factor – A small office with big business strategies? A false paradox as the big business strategy is copied, but with something else in mind. The basic motivation is not economic in nature, rather it’s a case of ambitions and professional rigour – se è non vero, è ben trovato. That is to say, the challenge, commitment and also the ambition consist in being where architecture is, in its most operatic of forms that is sometimes urban planning. This is being applied to urgent requests. Rigour is the commitment to production and to keeping design and production unified, defending integrated work between designers and producers.

In short, the big news – we are going to Mandarin China, officially Zhonghua Renmin Gongheguo -when abbreviated, Zhong Guo. To this end, we are adopting the Columbus 1492 strategy – you seek to go to one particular place, but you end up somewhere else. Although you may be annoyed on first arriving, things turn out to be even better. To do so we have had to do without the dogmatism typical of a virtual age such as ours – namely, excellence in communications networks are no substitute for actual physical presence. We believe direct communication to be fundamental for being able to talk and think with the people who will have to actually manufacture the products.
China is such a large country, state, association or tumult. The place where many others have already managed to demonstrate what can be expected of it. It will depend on us whether our arrival coincides with just the right moment. Pretension, in just the right measure.

Els factors, les paradoxes i la notícia

TE04030PR-04b-EQUIP.jpg
>download

Hola, bona tarda. Bona tarda i no bon dia, perquè segurament sigui cert que el llevar-se d’hora és tan bo per a l’economia productiva com dolent per a l’autoestima humana. Bé, després d’aquesta humil pontificació, debilíssim intent d’acostar-nos des de la nostra perifèria ibèrica a la contundència capitalina, anem a intentar convèncer a propis i estranys de que els Factors, F majúscula, que ens defineixen són singulars i sorprenents fins al punt de generar unes Paradoxes, P majúscula, que per a nosaltres no són tals, o si s’accepta que ho són, Paradoxes, llavors que ho siguin però que ho siguin falses.

El Factor Temps: les Tres Escales i la Paradoxa Número U
El Factor Temps es relaciona amb la voluntat de que el procés de disseny-producció mai s’aturi. Per a aconseguir-ho la nostra estratègia és treballar en Tres Escales alhora, a saber: arquitectura, disseny industrial i joieria. Aquesta dinàmica vol ser clara i no entortolligada, encara que comparteixi la unitat en la trinitat, de manera que quan es ralentitza l’activitat en una de les tres esmentades escales el moviment pot continuar en una de les altres, mantenint l’acció viva. Ens beneficiem dels seus diferents temps de concreció, alhora que els processos es posen a proba en diferents contextos, dimensions, és a dir, escales. El temps sembla un, successió de minuts, segons o les unitats que siguin, però l’arquitectura, el disseny industrial i la ornamentació les consumeixen a la seva manera i ritme. El nostre objectiu i repte serà aprofitar aquesta diferència com si es tractés d’una fàbrica amb diferents torns de treball. Poesia, la justa.
La paradoxa número U es relaciona directament amb el Factor Temps i l’ús que aquest fa de les Tres Escales: ¿un equip reduït i moltes disciplines? Paradoxa que es demostra falsa quan es pensa en un treball més intensiu que extensiu. Una estratègia clara que permet mirar la cadira, el Sol que la il·lumina i la puça que potser algun dia, futur, pugui saltar tan alt, amb els mateixos ulls, dos, i en una sola persona. La naturalitat del procés fa que aquesta trifulca no només sigui possible sinó que pel fet de treballar en diverses disciplines a la vegada sigui la manera d’enfortir el propi procés.

El Factor Espai: el Lloc, el seu Moment i la Paradoxa Número Dos
El Factor Espai es relaciona amb la bondat d’estar aquí però també en altres llocs. La nostra voluntat és estar pròxims als centres de producció, els llocs en que la realitat tanca el cercle i es torna a trobar amb aquelles idees que nosaltres, rellegint la mateixa realitat, hem elaborat i reentès. Estar en el lloc és important per a conèixer els processos d’execució i les habilitats dels que són cridats a portar-los a terme, el factor humà és fonamental. Aquesta proximitat val tant per als processos industrials como per als processos arquitectònics i urbanístics. Una vegada s’encerta, per insistència i voluntat, i s’aconsegueix estar en el lloc adequat, allí on passen i es porten a terme les coses, la nostra responsabilitat es centrarà en aconseguir fer que aquell moment sigui el just. Potser no sabrem construir un piano però no és menys cert que segurament alguna cosa s’ha après si no en l’art si en el saber remenar blanques i negres.
La Paradoxa Número Dos es relaciona directament amb el Factor Temps: ¿un despatx petit amb estratègies de gran corporació? Falsa paradoxa, doncs si bé es copia l’estratègia de les grans corporacions això es fa amb un altre objectiu. La motivació bàsica no és d’índole econòmica sinó d’ambicions i rigor professional. A saber: el repte, compromís i també ambició d’estar allí on l’arquitectura, en aquella la seva forma operística que podria ser l’urbanisme, s’està aplicant en sol·licitacions urgents. El compromís, secció rigor, amb la producció i amb el manteniment de la proximitat entre el disseny i la producció, defensors del treball integrat entre els dissenyadors i els productors.

En definitiva, la notícia: ens n’anem a la Xina Mandarina, oficialment Zhonghua Renmin Gongheguo, i resumint Zhong Guo. Apliquem per a aconseguir-ho l’estratègia Colom 1492, segons la qual vols anar a un lloc però topes amb un altre que encara que et faci ràbia acaba sent molt millor. Per això hem hagut de superar un dogmatisme molt d’aquesta època tan virtual, a saber, de nou: que la excel·lència de les comunicacions no ha de significar la desaparició de la presència física. La comunicació directa la creiem fonamental per a poder parlar i pensar amb les persones que han d’acabar executant els productes.
Que un país d’aquestes dimensions, estat, agrupació o voràgine, Xina, sigui el lloc ja s’han encarregat de demostrar-ho molts altres, de nosaltres ara depèn que la nostra arribada coincideixi amb el moment adequat. Pretensió, la justa.

Los factores, las paradojas y la noticia

TE04030PR-04a-EQUIP.jpg
>download

Hola, buenas tardes. Buenas tardes y no Buenos días, porque seguramente sea cierto que el levantarse temprano es tan bueno para la economía productiva como malo para la autoestima humana. Bien, después de esta humilde pontificación, débil intento de acercarnos desde la periferia ibérica al aplomo matritense, vamos a intentar convencerles de que los factores que nos definen son singulares y sorprendentes hasta el punto de generar unas paradojas que nosotros defendemos que no son tales, o si se acepta que lo son, entonces que sean falsas.

El Factor Tiempo: las Tres Escalas y la Paradoja Número Uno
El Factor Tiempo se relaciona con la voluntad de que el proceso de diseño-producción nunca se detenga. Para ello nuestra estrategia es trabajar en Tres Escalas a la vez, a saber: arquitectura, diseño industrial y joyería. Esta dinámica quiere ser clara y no mistérica, aunque se comparta la unidad en la trinidad, de manera que cuando se ralentiza la actividad en una de las tres el movimiento puede continuar en otra de las demás, manteniendo la acción viva. Nos beneficiamos de sus distintos tiempos de concreción a la vez que los procesos se ponen a prueba en distintos contextos, dimensiones, es decir escalas.  El tiempo parece uno, sucesión de minutos, segundos o las unidades que sean, pero la arquitectura, el diseño industrial y la ornamentación las consumen a su manera y nuestro objetivo es aprovechar esta diferencia como si se tratara de una fábrica con distintos turnos de trabajo.
La Paradoja número Uno se relaciona directamente con el Factor Tiempo y su uso de las Tres Escalas: ¿un equipo reducido y muchas disciplinas? Paradoja que se demuestra falsa cuando se piensa más en el trabajo intensivo que extensivo. Una estrategia clara permite mirar la silla, el Sol que la ilumina y la pulga que quizá algún día pueda saltar tan alto, con los mismos ojos, dos y en una sola persona. La naturalidad del proceso hace que esta trifulca no solo sea posible sino que el hecho de trabajar en diversas disciplinas a la vez, tres, sea la manera de fortalecer el propio proceso.

El Factor Espacio: el Lugar, su Momento y la Paradoja Número Dos
El Factor Espacio se relaciona con la bondad de estar aquí pero también en otros lugares. Nuestra voluntad es estar próximos a los centros de producción, los lugares en que la realidad cierra el círculo y se vuelve a encontrar con esas ideas que nosotros, releyendo la misma realidad, hemos reelaborado y reentendido. Estar en el lugar es importante para conocer los procesos de ejecución y las habilidades de los llamados a llevarlos a cabo, el factor humano es fundamental. Esta proximidad vale tanto para los procesos industriales como para los procesos arquitectónicos y urbanísticos. Una vez se acierta, por insistencia y voluntad, y se consigue estar en el lugar adecuado, ahí donde pasan y se llevan a cabo cosas, nuestra responsabilidad se centrará en conseguir hacer que aquel momento sea el justo. Quizá no sabremos construir un piano pero no es menos cierto que seguramente algo se ha aprendido si no en el arte sí en el meneo de las teclas.
La Paradoja Número Dos se relaciona directamente con el Factor Tiempo: ¿un despacho pequeño con estrategias de gran corporación? Falsa paradoja, pues se copia la estrategia de las grandes corporaciones pero con otro objetivo. La motivación básica no es de índole económica sino de ambiciones y rigor profesional, se è non vero, è ben trovato. A saber: El reto, compromiso y también ambición de estar allí donde la arquitectura, en esa su forma operística que podría ser el urbanismo, se está aplicando en solicitaciones urgentes. El compromiso, sección rigor, con la producción y con el mantenimiento de la proximidad entre el diseño y la producción, defensores del trabajo integrado entre los diseñadores y los productores.

En definitiva, la noticia: vamos a la China Mandarina, oficialmente Zhonghua Renmin Gongheguo, y abreviando Zhong Guo. Aplicamos para ello la estrategia Colón 1492, según la cual quieres ir a un lugar pero amaneces en otro que aunque te dé rabia acaba siendo mejor. Para ello hemos tenido que superar un dogmatismo muy de esta época tan virtual, a saber, de nuevo: que la excelencia de las comunicaciones no ha de significar la desaparición de la presencia física. La comunicación directa la creemos fundamental para poder hablar y pensar con las personas que han de acabar ejecutando los productos.
Que tamaño país, estado, agrupación o vorágine, China, sea el lugar ya se han encargado de demostrarlo muchos otros, de nosotros dependerá que nuestra llegada coincida con el momento adecuado. Pretensión, la justa.