Monthly Archives: March 2009

Innovation means challenging preconceived ideas and assumptions

Posted on by

TE09XXXPRc.jpg
>download

A company can aspire to excellence by taking the tried and tested route of tradition, but an alternative is to undertake projects which combine both excellence and innovation. Following a predefined route is no guarantee of success, so why not explore new paths? Xavier Claramunt was one of the keynote speakers at the opening ceremony of the Year of Creativity and Innovation in the Basque Country.

Companies which have decided to take the innovation option need to rid themselves of all preconceived ideas concerning what they should offer clients; finding the right response for every project, each with its own particularities, means avoiding assumptions and studying basic concepts again, no matter how familiar they may seem.
Creative thinking strategies depend on having no qualms about checking once again the ingredients of the soup or how the wheel works. In doing so, it is highly unlikely that the exact same soup will be invented, or that the wheel will be discovered. It is fundamental to start work with no assumptions, to begin a project without knowing the solution. Getting rid of preconceived ideas makes it much easier to attend to clients’ real needs, before these are even conscious needs, and to be attuned to innovations, which may be of a technical, organisational or product nature, or even in other, parallel areas.
It is necessary to have a system, a working strategy which acts as a guide at those moments when we feel lost; however, being in a position to really innovate means getting away from routine, avoiding the known answer, shaking off labels.
The most striking feature of the innovation we bring to projects is the total response we offer clients. These are generally surprised to discover that the response we offer is much broader in scope than what they had expected; we consider that comprehensive innovation means applying strategies used in other professional areas such as economics, gastronomy, and jewellery design, to give just a few examples. This is what makes us stand out: an open mind and a refusal to follow recipes and accept limitations.

Learning from accumulated wisdom
However, tradition is also fundamental for any company, no matter how innovative it may be. All that has been done, thought, enjoyed and suffered previously is a treasure chest which should be taken advantage of. At the start of any project, previous contributions should be studied and the classics analysed, from an excellent design to the basic definition of what a chair is, or the significance of an everyday gesture such as a handshake. Similarly, it is also useful to have in place a strategy for reincorporating senior professionals, those specialists or technicians who have been removed, for such an illogical reason as age, from positions which are still rightly theirs. Their knowledge and experience is priceless. This is how excellent teams are built.
In innovation terms, growing means being aware of the fact that the learning process never ends. If our aim is innovation, we have to be open to everything we still do not know, and which will have to be assimilated. The tradition that precedes us is a key factor in interpreting new developments as they arise; it should help us to identify and understand them, but not to label or restrict them in any way. Furthermore, although we may well be aware that knowledge takes up space – a lot! – it is worth defending the dynamic of the constant sum. The bottom line is that those who are unwilling to learn will never innovate.

Imagination, vision and action
The innovation process begins with imaginative thinking, but using one’s imagination is often risky. Being imaginative means not being afraid to offer unconventional solutions.
It is also true that, in order to innovate, one must have vision, and be able to intuit and see what nobody else can see – maybe because they are not looking in the right direction, or perhaps because they are simply not using their eyes in the right way. Sometimes, what we perceive is simply a dizzying optical illusion, but the effect it produces means that, once our vision clears, nothing will be the same again. When one looks in an unaccustomed direction, it is quite natural for the eyes to have to refocus. Until they do, what we see appears as a blur.
Finally, once an interesting idea has been conceived, innovation means implementing it, putting it into production: we are people of action.
Likewise, we should not be afraid to introduce an element of uncertainty, which must be counterbalanced by the highest possible degree of precision. We have to free ourselves of the complexes which prevent us from listening to certain voices or from using an outrageous idea. What matters is the generation of suggestive starting points which give us the strength to progress, in any direction. From that point onwards, individual motivation and the need for ideas to be realized will result in the innovation. We do not always achieve the same level of success in all our projects, but studying failures is also a useful part of the learning process.

La innovació no coneix prejudicis ni complexos

Posted on by

TE09XXXPRb.jpg
>download

Una empresa pot aspirar a ser excel·lent en el camí “segur” de la tradició, però també pot proposar-se desenvolupar projectes que uneixin excel·lència i innovació. Seguir un rumb predeterminat no és garantia d’èxit, així que, per què no explorar nous camins? Xavier Claramunt ha estat un dels protagonistes de la inauguració de l’Any de la Creativitat i la Innovació a Euskadi.

Les empreses que hagin decidit apostar per la innovació haurien d’eliminar les idees preconcebudes que es refereixen a què han d’oferir als clients, evitar els prejudicis i revisar els conceptes bàsics, per molt coneguts que siguin, per aconseguir trobar la resposta única que tot projecte, cadascun amb les seves peculiaritats, necessita.
Les estratègies de creativitat passen per no tenir cap mirament en tornar a preguntar-se pels ingredients de la sopa d’all o per la roda. D’aquesta forma serà molt difícil acabar inventant la mateixa sopa d’all o descobrir la roda. És fonamental començar a treballar sense prejudicis, començar un projecte sense conèixer la solució. Si un aconsegueix alliberar-se de les idees preconcebudes, serà molt més fàcil estar atent a les necessitats reals dels clients, inclús abans que siguin necessitats conscients, o tenir l’orella atenta a les innovacions, que poden ser d’índole tècnica, organitzativa o de productes, o inclús d’altres àmbits paral·lels.
És necessari tenir un sistema, una estratègia de treball que serveixi com a guia en els moments on un es troba perdut, però, a partir d’aquest punt, per estar efectivament en la línia de la innovació, s’ha d’escapar de la rutina, evitar la resposta coneguda, expulsar les etiquetes.
El tret d’innovació més singular que aportem és la globalitat de les respostes que oferim al client. Normalment, aquest es sorprèn quan descobreix que l’àmbit de resposta que s’identifica com a necessari és molt superior al que ell esperava, donat que la innovació global aplica estratègies d’altres àmbits professionals com són l’economia, la gastronomia, la joieria, etc. Aquesta actitud desacomplexada i sense atendre a receptes o restriccions és la que ens diferencia.

Aprendre de la saviesa que antecedeix
Igualment, la tradició és fonamental per a les empreses, per molt innovadores que siguin. Tot el que s’ha fet, pensat, gaudit i patit anteriorment és un tresor que s’ha d’utilitzar. Quan es comença qualsevol projecte, s’ha d’analitzar i revisar les aportacions anteriors o els clàssics contrastats, des d’una obra excel·lent fins la definició bàsica de què és una cadira o què pot significar un gest quotidià com encaixar la mà. En aquest sentit, també és convenient disposar d’una estratègia de recuperació dels professionals sènior, aquells tècnics o especialistes que estan apartats dels càrrecs que encara els són propis per una raó tan poc consistent com l’edat. Ells acumulen un coneixement i una experiència que no es pot perdre. D’aquesta manera es creen equips excel·lents.
Per créixer en innovació és necessari tenir en ment que l’aprenentatge mai acaba. Si el que es pretén és innovar, s’ha d’estar obert a tot allò que encara no es coneix i que haurà de ser assimilat. Tota la tradició que ens precedeix és fonamental per interpretar allò que contínuament apareix, ha de servir per identificar-lo i entendre’l, però no per etiquetar-lo o restringir-lo. A més, malgrat siguem conscients que  el coneixement ocupa espai –i molt!–, és convenient defendre la dinàmica de la suma constant. En resum, qui es tanqui a aprendre no innovarà.

La imaginació, la visió i l’acció
El procés d’innovació comença per ser imaginatiu, però utilitzar la imaginació acostuma a ser arriscat. La imaginació es relaciona amb l’actitud de no tenir complexos per oferir respostes allunyades d’allò convencional.
Sens dubte, per ser innovador també cal ser visionari, s’ha de ser capaç d’intuir i veure allà on ningú més hi pot veure, potser perquè no miren en la mateixa direcció adequada o potser perquè no ho fan amb els ulls adequats. A vegades, allò que es percep és simplement una aberració òptica que mareja, però produeix l’efecte adequat per a que, quan es torni a veure amb claredat, ja res sigui igual. Quan un mira en una direcció diferent de l’habitual és més que natural que els ulls hagin d’ajustar l’enfocament. El que passa és que fins que un no aconsegueix percebre el que s’enfoca amb claredat, es veu borrós.
Per últim, un cop que s’ha concebut alguna cosa interessant, per a que es produeixi la innovació és necessari portar-lo a terme, és a dir, que entri en producció: nosaltres som gent d’acció.
Així mateix, s’ha de perdre la por a introduir certa incertesa, contra la que s’ha de llençar tota la capacitat de concreció possible. Ens hem d’alliberar dels complexos que impedeixen escoltar determinades veus o utilitzar alguna idea descabellada. El mes important és que es generin inicis suggerents, que donin força per avançar, en qualsevol direcció. A partir d’aleshores, la motivació de les persones y la necessitat de concretar les acciones faran que es produeixi la innovació. No sempre obtenim el mateix èxit en els nostres projectes, però estudiar els fracassos també és útil.

La innovación no conoce prejuicios ni complejos

Posted on by

TE09XXXPRa.jpg
>download

Una empresa puede aspirar a ser excelente en el camino “seguro” de la tradición, pero también puede proponerse desarrollar proyectos que aúnen excelencia e innovación. Seguir un rumbo predeterminado no es garantía de éxito, así que, ¿por qué no explorar nuevos caminos? Xavier Claramunt ha sido uno de los protagonistas de la inauguración del Año de la Creatividad y la Innovación en Euskadi.

Las empresas que hayan decidido apostar por la innovación deberían eliminar las ideas preconcebidas en lo que se refiere a qué deben ofrecer a los clientes, evitar los prejuicios y revisar los conceptos básicos, por muy conocidos que sean, para conseguir encontrar la respuesta única que todo proyecto, cada uno con sus peculiaridades, necesita.
Las estrategias de creatividad pasan por no tener ningún reparo en volver a preguntarse por los ingredientes de la sopa de ajo o por la rueda. De esta forma será muy difícil acabar inventando la misma sopa de ajo o descubrir la rueda. Es fundamental comenzar a trabajar sin prejuicios, empezar un proyecto sin conocer la solución. Si uno consigue liberarse de las ideas preconcebidas, será mucho más fácil estar atento a las necesidades reales de los clientes, incluso antes que sean necesidades conscientes, o tener los oídos atentos a las innovaciones, que pueden ser tanto de índole técnica como organizativa o de productos, o incluso de otros ámbitos paralelos.
Es necesario tener un sistema, una estrategia de trabajo que sirva como guía en los momentos en que uno se encuentra perdido, pero, a partir de ahí, para estar efectivamente en la línea de la innovación, hay que escapar de la rutina, evitar la respuesta conocida, expulsar las etiquetas.
El rasgo de innovación más singular que aportamos es la globalidad de las respuestas ofrecidas al cliente. Normalmente, éste se sorprende al descubrir que el ámbito de respuesta que se identifica como necesario es muy superior al que él esperaba, dado que la innovación global aplica estrategias de otros ámbitos profesionales como son la economía, la gastronomía, la joyería, etc. Esta actitud desacomplejada y sin atender a recetas o restricciones es la que nos diferencia.

Aprender de la sabiduría que antecede
Igualmente, la tradición es fundamental para las empresas, por muy innovadoras que sean. Todo lo que se ha hecho, pensado, disfrutado y sufrido con anterioridad es un tesoro que hay que utilizar. Al iniciar cualquier proyecto, se deben analizar y revisar las aportaciones anteriores o los clásicos contrastados, desde una obra excelente hasta la definición básica de qué es una silla o qué puede significar un gesto cotidiano como estrechar la mano. En este sentido, también es conveniente disponer de una estrategia de recuperación de los profesionales senior, aquellos técnicos o especialistas que están apartados de los cargos que aun les son propios por una razón tan poco consistente como la edad. Ellos acumulan un conocimiento y una experiencia que no se puede perder. De esta manera se crean equipos excelentes.
Para crecer en innovación es necesario tener en mente que el aprendizaje nunca termina. Si lo que se pretende es innovar hay que estar abierto a todo aquello que aún no se conoce y que habrá de ser asimilado. Toda la tradición que nos precede es fundamental para interpretar lo que continuamente aparece, debe servir para identificarlo y entenderlo, pero no para etiquetarlo o restringirlo. Además, aunque seamos conscientes de que el conocimiento ocupa lugar –¡y mucho!–, es conveniente defender la dinámica de la suma constante. En resumen, quien se cierre a aprender no va a innovar.

La imaginación, la visión y la acción
El proceso de innovación empieza por ser imaginativo, pero emplear la imaginación acostumbra a ser arriesgado. La imaginación se relaciona con la actitud de no tener complejos para ofrecer respuestas alejadas de lo convencional.
Sin duda, para ser innovador también hay que ser visionario, hay que ser capaz de intuir y ver ahí donde nadie más puede ver, quizá porque no miran en la dirección adecuada o quizá porque no lo hacen con los ojos adecuados. A veces lo que se percibe es simplemente una aberración óptica que marea, pero produce el efecto adecuado para que, cuando se vuelva a ver con claridad, ya nada sea igual. Cuando uno mira en una dirección diferente de la habitual es más que natural que los ojos tengan que ajustar el enfoque. Lo que sucede es que hasta que uno logra percibir lo que se enfoca con claridad se ve borroso.
Por último, una vez que se ha concebido algo interesante, para que se produzca la innovación es necesario llevarlo a cabo, es decir, que entre en producción: nosotros somos gente de acción.
Asimismo, se debe perder el miedo a introducir cierta incertidumbre, contra la que se debe lanzar toda la capacidad de concreción posible. Hay que liberarse de los complejos que impiden escuchar determinadas voces o utilizar alguna idea descabellada. Lo importante es que se generen inicios sugerentes, que den fuerza para avanzar, en cualquier dirección. A partir de ahí, la motivación de las personas y la necesidad de concretar las acciones harán que se produzca la innovación. No siempre obtenemos el mismo éxito en nuestros proyectos, pero estudiar los fracasos también es útil.