Accumulating and manufacturing

TE8027CO-03_EQUIP.jpg

Accumulating and manufacturing are two characteristic activities of current production and lifestyle trends. People tend to accumulate objects that will only be used sporadically, and more often than not may even become useless. A large percentage of the products that we use to build our houses are complex processes that require a great deal of energy to be made. This results in manufactures which are costly from many standpoints. The two practices observed are based on the dynamics of accumulation and wastage of resources, and should therefore not be maintained. They are not sustainable.

The proposal of a house for a young couple without children for Casa Barcelona takes these two observations into account, and proposes a strategy based, on the one hand, on using the minimum amount of material possible to make a house ready to be lived in (basic installations and adaptable textile distribution), and on the other hand on the use of industrialised products (curtains, canvases, moving panels) and the application of traditional systems related to sustainability criteria: the gallery and double wall.

The objective is to propose a house for a young couple (aged 30) without children in which most of the materials used come from simple industrial processes that only require a minimum adaptation to be applied to a house.

The proposal of a flexible distribution and location of the installations must allow this basic house to grow and be completed according to the specific needs of the couple that has to personalise it.

Industrial products
The aim is to leverage the technologies developed by other areas (mainly industrial), with a certain tradition of use and which, while they come from other areas, are tested and proven.

The three industrial products used for the basic configuration are curtains to make divisions directly related to the use of the house, canvases for building a backlit ceiling which will afford the different areas atmosphere, and a system of partition panels that will generate a gallery on the south façade and a storage area on the north façade.

Growth system
The house has a single closed perimeter to the north (opaque) and south (glass), with a basic kitchen and bathroom installation on the shorter facades where the common installations of the building are located and which also act as side walls. The kitchen contains the household appliances for cooking and storing food, the bathroom has the basic sanitary elements, storage is accomplished with simple boxes, the living area has a table and two chairs and the rest area has a bed.
In this first basic stage the backlit textile ceiling will also be installed, which already includes provision for an initial transversal (curtains) and longitudinal (dividing panels) division level.

Once the housing has been occupied, the essential needs of this young couple will gradually develop and will be covered by completing and extending the basic systems initially installed.

In this regard, a second stage will consist of the appearance of the transversal curtains. These curtains delimit four main areas: cooking, eating and living, resting and hygiene. Each one of the curtains adds a technological component to cover the needs of the areas they define perfectly. In the bathroom area, the curtains have components for odour treatment and watertightness; in the rest area, for sound insulation and warm atmosphere; in the living area, for information technology and lighting; in the cooking area these curtains provide insulation from odours, treatment against oil, etc.

A third stage is defined by the use of longitudinal partition panels which create a gallery area onto the south facade and a storage area onto the north facade. This configuration is also related to classic strategies for passively leveraging the external environment.
In this direction, the gallery that looks south becomes a garden-greenhouse or a vegetal façade.

The aim is that people do not have to adapt to a given housed, which normally requires changing and the obsolescence of products and space before they are used.

Quite the opposite, the proposal is that the house should grow as its inhabitants do initially using a minimum number of materials but with the possibility of easy-to-add partitions and accessories that adapt to the specific couple’s lifestyle.

Acumular i manufacturar

TE8027CO-02_EQUIP.jpg

Acumular i manufacturar són dos activitats característiques de les tendències de producció i vida actuals. Les persones tendim a acumular objectes que només seran utilitzats de forma puntual, massa vegades fins hi tot acabaran sent inútils. Els productes que utilitzem per a construir els nostres habitatges són en un gran percentatge fruit de processos complexos i que requereixen molta energia per a completar-se. El resultat són manufactures costoses des de molts punts de vista. Les dues pràctiques observades estan fonamentades en unes dinàmiques d’acumulació i malbaratament de recursos, per tant no es recomanable mantenir-s’hi en elles. No són sostenibles.

La proposta d’un habitatge per a una parella jove sense fills per a Casa Barcelona parteix d’aquestes dues observacions i proposa una estratègia que es basa per una banda en utilitzar el mínim material possible per a deixar un habitatge llest per a ser començat a utilitzar (instal·lacions bàsiques i distribució tèxtil adaptable), i per l’altre en la utilització de productes industrialitzats (cortines, lones, panells mòbils) i en l’aplicació de sistemes tradicionals relacionats amb criteris de sostenibilitat: la galería i el doble mur.

L’objectiu es proposar un habitatge per a una parella jove (30 anys) sense fills on la majoria dels materials utilitzats provinguin de processos industrials senzills que només necessitin una adaptació mínima per a la seva nova aplicació en una vivienda.

La proposta de distribució flexible i ubicació de les instal·laciones ha de permetre que aquest habitatge bàsic creixi i es vagi completant d’acord amb les necessitats específiques de la parella que se la de fer seu.

Productes industrials
Es pretén aprofitar tecnologies desenvolupades per altres àmbits (principalment industrials), que tinguin una certa tradició d’ús i que encara que provinent d’altres àmbits ja hagin estat previament provades.

Els tres productes industrials que són utilitzats per a la configuració bàsica són cortines per a realitzar divisions directament relacionades amb ús de l’habitatge, lones per a construir un sostre retroil·luminat que donarà els ambients a les diferents zones, i un sistema de panells divisors que permetran l’aparició d’una galeria a la façana sur i una zona d’emmagatzematge a la façana nord.

Sistema de creixement
L’habitatge neix amb un simple perímetre tancat a nord (opac) y sud (vidre), amb una dotació mínima d’instal·lació de cuina i de bany sobre les façanes curtes on s’acumulen les instal·lacions comunes de l’edifici i que fan alhora de tancament lateral. La cuina té els electrodomèstics per a cuinar i conservar aliments, el bany té les peces de sanejament mínimes, l’emmagatzematge s’aconsegueix amb unes simples caixes, la zona d’estar té una taula i dues cadires i la zona de dormir un llit.
En aquest primer estadi bàsic també s’instal·la el sostre tèxtil retroil·luminat i que ja inclou la previsió d’un primer nivell de divisió transversal (cortines) i longitudinal (panells divisors).

Una vegada l’habitatge s’ocupa, aquesta parella jove anirà veient les seves necessitats vitals i les anirà desenvolupant, completant i ampliant els sistemes bàsics que estaven muntats d’origen.

En aquest sentit, un segon estadi el marca l’aparició de les cortines transversals. Aquestes cortines es mouen en parelles independents i delimiten quatre àrees principals: cuinar, menjar i estar, dormir i bany. Cada una de les cortines afegeix un component tecnològic dirigit a complir perfectament les necessitats de les àrees que delimiten. A la zona de bany les cortines tenen components relacionats amb el tractament dels olors i l’estanquitat a l’aigua; a la zona descans relacionats amb l’aïllament acústic i la calidesa ambiental; a la zona d’estar relacionats amb la tecnologia de la informació i la il·luminació; a la zona de cuina aquestes cortines aporten qualitats d’aïllament front els olors, tractaments contra l’oli, etc.

Un tercer estadi bé definit per l’ús de panells divisors longitudinals que creen una zona de galeria a la façana sud i una zona de emmagatzematge a la façana nord. Aquesta configuració també es relaciona amb estratègies clàssiques d’aprofitament passiu de l’ambient exterior.
En aquesta direcció la galeria a sud es converteix en un jardí-hivernacle o façana vegetal.

D’aquesta manera es vol evitar que les persones s’hagin d’adaptar a un habitatge donat, que normalment porta al canvi i obsolescència de productes i espais abans de ser utilitzats.

Al contrari, es proposa que sigui l’habitatge el que vagi creixent amb els seus habitants a partir d’un inici que impliqui la utilització dels mínims materials però amb la previsió per a muntar amb facilitat divisions i complements que s’adiguin amb la vida d’una parella en concret.

Acumular y manufacturar

TE8027CO-01_EQUIP.jpg

Acumular y manufacturar son dos actividades características de las tendencias de producción y vida actuales. Las personas tendemos a acumular objetos que sólo serán utilizados de forma puntual, demasiadas veces hasta posiblemente convertirse en inútiles. Los productos que utilizamos para construir nuestras viviendas son en un gran porcentaje fruto de procesos complejos y que requieren mucha energía para completarse. El resultado son manufacturas costosas desde muchos puntos de vista. Las dos prácticas observadas están fundamentadas en unas dinámicas de acumulación y malbaratamiento de recursos, por lo tanto no es recomendable mantenerse en ellas. No son sostenibles.

La propuesta de una vivienda para una pareja joven sin hijos para Casa Barcelona parte de estas dos observaciones y propone una estrategia que se basa por un lado en utilizar el mínimo material posible para dejar una vivienda lista para ser utilizada (instalaciones básicas y distribución textil adaptable), y por otro lado en la utilización de productos industrializados (cortinas, lonas, paneles móviles) y en la aplicación de sistemas tradicionales relacionados con criterios de sostenibilidad: la galería y el doble muro.

El objetivo es proponer una vivienda para una pareja joven (30 años) sin hijos donde la mayoría de los materiales utilizados provengan de procesos industriales sencillos que sólo necesiten una adaptación mínima para su nueva aplicación en una vivienda.

La propuesta de distribución flexible y ubicación de las instalaciones tiene que permitir que esta vivienda básica crezca y se vaya completando de acuerdo con las necesidades específicas de la pareja que se la tiene que hacer suya.

Productos industriales
Se pretende aprovechar tecnologías desarrolladas por otros ámbitos (principalmente industriales), que tengan una cierta tradición de uso y que aún que provenientes de otros ámbitos ya hayan sido previamente probadas.

Los tres productos industriales que son utilizados para la configuración básica son cortinas para realizar divisiones directamente relacionadas con el uso de la vivienda, lonas para construir un techo retroiluminado que dará los ambientes a las diferentes zonas, y un sistema de paneles divisores que permitirán la aparición de una galería a la fachada sur y una zona de almacenaje a la fachada norte.

Sistema de crecimiento
La vivienda nace con un simple perímetro cerrado a norte (opaco) y sur (vidrio), con una dotación mínima de instalación de cocina y de baño sobre las fachadas cortas donde se acumulan las instalaciones comunes del edificio y que hacen a la vez de cerramiento lateral. La cocina tiene los electrodomésticos para cocinar y conservar los alimentos, el baño tiene las piezas de saneamiento mínimas, el almacenaje se consigue con unas simples cajas, la zona de estar tiene una mesa y dos sillas y la zona de descansar, una cama.
En este primer estadio básico también se instala el techo textil retroiluminado y que ya incluye la previsión de un primer nivel de división transversal (cortinas) y longitudinal (paneles divisores).

Una vez la vivienda se ocupa, esta pareja joven irán teniendo sus necesidades vitales y las irá desarrollando, completando y ampliando los sistemas básicos que estaban montadas de origen.

En este sentido, un segundo estadio lo marca la aparición de las cortinas transversales. Estas cortinas delimitan cuatro áreas principales: cocinar, comer y estar, descansar y sanearse. Cada una de las cortinas añade un componente tecnológico dirigido a cumplir perfectamente las necesidades de las áreas que delimitan. En la zona del baño, las cortinas tienen componentes relacionados con el tratamiento de los olores y la estanqueidad al agua; en la zona de descanso, relacionados con el aislamiento acústico y la calidez ambiental; en la zona de estar, relacionados con la tecnología de la información y la iluminación; en la zona de cocina, estas cortinas aportan cualidades de aislamiento frente los olores, tratamientos contra el aceite, etc.

Un tercer estadio viene definido por el uso de paneles divisores longitudinales que crean una zona de galería a la fachada sur y una zona de almacenaje a la fachada norte. Esta configuración también se relaciona con estrategias clásicas de aprovechamiento pasivo del ambiente exterior.
En esta dirección, la galería a sur se convierte en un jardín-invernáculo o fachada vegetal.

De esta forma se quiere evitar que las personas se tengan que adaptar a una vivienda dada, que normalmente lleva al cambio y obsolescencia de productos y espacio antes de ser utilizados.

Al contrario, se propone que sea la vivienda la que vaya creciendo con sus habitantes a partir de un inicio que implique la utilización de los mínimos materiales pero con la previsión para montar con facilidad divisiones y complementos que se adapten a la vida de una pareja en concreto.