Clic. Miro per aquí, miro per allí, veig però no acabo d’entendre. I qui vol entendre?… No és un llum, és una llum. Simple i pura: la seva acció il·lumina els objectes i els fa visibles. Ni hi ha una forma definida ni un punt de vista privilegiat, ella t’il·lumina de tantes maneres com tu siguis capaç de mirar-la. Nega pudorosament la seva cara fins hi tot al fotògraf que intenta trobar-li el perfil millor a  retratar pel catàleg, clic, clic, clic.
Composta de dues parts que una vegada encesa, clic, es fonen en un núvol que no sembla tenir peu. La part il·luminada és una peça de vidre de base elíptica que es regira decreixent fins a una altra elipse, menor i rotada 90 graus. No hi ha una forma que restringeixi. La  base es de ceràmica blanca que, clic, pràcticament desapareix al reflectir la llum.
Clic i es feu un núvol de llum.