Quina activitat! El nou Běijīng dels comerços, dels consumidors, de la fascinació i recel cap a occident, actua entre arrogant i decidit sobre els petits carrers que donen als anomenats sìhéyuàn, patis tancats entre petites cases, que s’agrupen en una trama anomenada hútòng. El metro de la ciutat s’expandeix i vol construir sobre les seves estacions centres comercials que aprofitin l’evident concentració de persones. Les repercussions econòmiques no s’han de recordar a ningú, les urbanístiques i arquitectòniques ja són una altra història.
Gent d’influència reconeguda, i de capacitat executiva evident, proposa com a pista pel nou edifici el caràcter imperial de Běijīng. Hi ha molts amos i molts interessos, sembla evident que la nostra posició ha d’estar molt ben mesurada. Se’ns deixa participar pels nostres coneixements i prestigi, però nosaltres actuem una mica a la inversa i proposem mirant a totes bandes.
A partir d’aquí, i en una mostra d’assimilació del principi d’humilitat tan present a la cultura xinesa tradicional com oblidat a l’actual, comencen a mirar-nos els grans edificis de la ciutat. I els redibuixem lleugerament, una forma clàssica d’entendre les coses. Imperial? El Pavelló de l’Harmonia Suprema, ‘tài hé diàn’, situat a la Ciutat Prohibida, ‘zi jìn chéng’ (literalment ‘Ciutat Prohibida Púrpura’).
El dibuixar dóna la suficient llibertat per a obviar el fet que les coses pesen i aixequem les puntes de les cobertes ja de per sí apuntades, insinuant que l’estesa de teules podria ben bé ser un llençol sota el que juguem, tots nosaltres, a fer el petit fantasma. Però imperial vol dir pesat, contundent, i així ens ho recorden. I nosaltres tornem a escoltar els usos del lloc i així com el jonc es vincla amb el vent nosaltres assentim, alhora que mirem, sense ser vistos, la nerviosa trama del hútòng. L’estratègia intentarà donar aquest edifici, que es demana que repeteixi feixugament referències mil i una vegades construïdes, però també recuperar algun aspecte del hútòng tradicional. Els pòrtics mostren en alçat la seva cara imponent, imperial, i es situen en planta seguint una alineació que troba la seva inspiració en l’urbanisme tradicional de la ciutat. Aquesta aportació amagada és una pista que sorgeix tant de la tradició com de la necessitat de buscar l’estructura ja en construcció de l’estació del metro sobre la que creixerà l’edifici. Els nous pòrtics tenen unes posicions possibles i moltes d’inviables, el que portarà a un saltironeig que mirarà el hútòng per a establir un ordre.