LLOC ESTRANY Estem a Santa Margarida de Montbui, una població estranyament orientada a nord, en un solar en fort pendent que baixa cap al poble deixant enrera, al cim i a sud, una pineda amb abundant població de plantes herbàcies i arbustives. A nord, a baix, tenim l’accés a la vivenda, des d’un carrer que, com la majoria dels del poble, puja fent ziga-zagues. Refusem l’obediència a aquesta situació constituïda i donem l’esquena al poble… per mirar a sud, cap amunt, cap al bosc. D’aquesta manera també evitem fotre’ns de lloros amb la muntanya fent-nos-hi un lloc a mossegades i escalant-la per aconseguir que cada planta tingui una sortida a nivell de jardí. Un nivell, un jardí.
APROFITAR UNA SITUACIÓ ADVERSA L’estratègia és rumiar una mica i aprofitar les pròpies condicions adverses per a canviar-les. En un sol moviment es pretén donar resposta tant a la tècnica constructiva com a la intenció. Es a dir, aconseguir que ni el procés per a fer aquest canvi sigui un mer camí cap als nostres objectius ni que la situació que es vol girar sigui només un problema. El procés ha d’incloure les intencions finals. Resumint: tenim dues famílies de situacions adverses, unes són físiques i les altres legals, però totes conviden a realitzar un GEST. En el primer grup, el de les físiques, tenim un solar amb un fort pendent orientat a nord, que ens portarà a ESCALAR i a VIURE DINS UN MUR. La segona situació incòmode, d’ordre legal, la defineix una normativa que ordena i mana que només es construeixi planta baixa més pis, el que ens portarà a VIURE SOTA CAPUTXETES.
UN GEST Una mica a la manera del torero, que s’aparta l’imprescindible per a no ser banyegat i mou el muscle just en el lloc adeqüat per mantenir-se a la menor distància possible del màxim perill. És un moviment doble, construït per dos murs que girant contenen les terres i doblegant-se fan la coberta, descansant només quan ens deixen la casa tota ben orientada de cara a sud.
ESCALAR Aprofitar l’adversitat d’un fort pendent vol dir que el mur de contenció es faci múltiple i llançi petites extremitats que, apartant la terra ara aquí, ara allà, ens ajudin a escalar i aprofitar el pendent per donar a cada planta, i són tres nivells, un accés directe al terreny.
VIURE DINS UN MUR Els dos murs de contenció defineixen els espais que s’han d’habitar. Els murs es corben per a que la concavitat aculli la vivenda i la convexitat aguanti les terres. El mur que neix de contenció es plega per a formar la coberta, en realitat dos murs que tot hi buscar-se no es troben mai i deixen una obertura per la que la sala d’estar i la cuina dominen el jardí, i el bosc, i les vistes a sud. Aquesta és llavors una façana envidrada que corre longitudinalment aprofitant l’intent infructuós dels dos murs per a trobar-se. La planta d’estar queda sota la coberta que defineix un dels murs sobre la primera crugia i mira sobre la coberta que el segon mur defineix sobre la planta de les habitacions. La casa es mira a si mateixa.
ESTAR SOTA CAPUTXETES Les regles del joc, la normativa, parlen d’una planta baixa més pis, però nosaltres necessitem pujar per poder mirar a sud i acostar-nos a la pineda. Ens replantegem els nivells i xafardejant descobrim les golfes, sempre a sota de la coberta. Així, el mur que defineix la façana a nord es vincla longitudinalment i corba verticalment per a fer de sostre del que serà l’estança principal de la casa, immediatament sota la coberta i orientada a sud, mirant cap a la pineda. És com estar sota una caputxeta. Des d’aquí veiem la segona caputxeta cobrint la crugia de l’estudi i de l’habitació principal. Les dues caputxetes es dobleguen a diferents nivells deixant aquella escletxeta longitudinal per la que la casa mirarà. A sud. Cap a la pineda.